Teatre robòtic

El passat dimecres 17 de maig, vam portar a la ràdio el nostre projecte de teatre robòtic. Juan Carlos Rico, Pere Soriano, l'alumna Maria Pilar Juan i Àngela Girona van visitar la Cadena Ser per tal d'explicar que és això de fer teatre amb un robot.

Vam tindre l'ocasió de destacar algunes de les línies més importants del nostre projecte:

-la voluntat d'incloure el major nombre de famílies professionals i departaments com siga possible (en aquest cas, Electrònica, Automoció, Llengua i Biologia);

-la visibilització de la dona al camp de la ciència, com és el cas de Hedy Lamarr;

-la reflexió ètica al voltant de la tecnologia, a partir de la lectura d'un clàssic de la ciència ficció com Isaac Asimov;

-el fet que hem dissenyat i construït un robot 100% al nostre institut, amb l'ajuda d'una impressora 3D. Amb això volíem demostrar els alumnes què poden fer si s'ho proposen amb una mica d'espenta i imaginació.

-la relació entre intel·ligència artificial i intel·ligència emocional, ja que portarem el nostre treball a l'Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer d'Elx (AFAE).

La idea de participar al projecte intergeneracional d'AFAE va partir de la lectura dialògica a l'aula del relat L'home bicentenari (i el posterior visionat de la famosa pel·lícula). Ens va cridar l'atenció que allò que més por li feia al robot protagonista, al seu trànsit cap a convertir-se en un ésser humà, era perdre la memòria durant alguna de les intervencions a què havia de sotmetre's. Tenia por de perdre els seus records i perdre, amb ells, la seua identitat. Això ens va portar a pensar què passa amb les persones quan som “resetejades”. Què passa quan perdem la memòria i ja no podem recordar qui som, qui són els nostres éssers més estimats, allò que hem fet o ens ha agradat al llarg de la nostra vida?

El relat que hem triat per a ser representat és un altre, però. Es tracta de Lenny. I aquells que s'animen a vindre alguna de les representacions que farem podran reflexionar al voltant d'altres temes també interessantíssims. Pot la tecnologia substituir les persones? Pot suplir l'afecte que ens fa falta? Podríem arribar a caure en la “síndrome de Frankenstein”, creant un ésser superior a nosaltres? Són els avenços en intel·ligència artificial “jugar a ser Déu”, com diu un dels personatges del conte?

Si sentiu curiositat per qualsevol d'aquests temes, no us perdeu la representació del pròxim 25 de maig a les 18:00 de la vesprada a la sala La Tramoia, ja que participem a la Mostra de teatre escolar que allí se celebra. Els alumnes de 1r ESO C han treballat molt per a transportar-vos a un futur llunyà (o no tan llunyà) on les màquines podrien començar a pensar per elles mateixes. Els actors i les actrius estan molt il·lusionats. A més, podreu veure el robot que hem fet actuant com un actor més. Si ell està il·lusionat o no, no ho sabríem dir...

Voleu fer aquest viatge amb nosaltres?